Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
tàtar
Lingüística i sociolingüística
Llengua altaica del grup turquès parlada per uns 6 milions d’individus a l’Àsia Central.
La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina Hi ha nuclis de parlants als Balcans Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària
universal lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Tret de tipus fonològic, gramatical, semàntic o simbòlic que es considera comú a totes les llengües.
pidgin
Lingüística i sociolingüística
Varietat lingüística que es desenvolupa en societats multilingües, on és emprada com a lingua franca
.
Els pidgin es caracteritzen per la barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües i per no tenir parlants natius
lingüística computacional
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que s’ocupa de la comprensió i producció de llenguatges naturals mitjançant sistemes computacionals.
Iniciada els anys cinquanta, bàsicament amb treballs sobre traducció automàtica, el seu gran desenvolupament es produí a partir de la dècada dels setanta Les seves aplicacions principals són la traducció automàtica, la recuperació automàtica de la informació i els sistemes de pregunta i resposta També s’ha ocupat de la representació del coneixement, aspecte en què s’han desenvolupat alguns conceptes generals per estructurar la informació L’interès pel procés de comprensió del llenguatge de forma global ha portat a la creació de la ciència cognitiva, un nou camp d’estudi…
lingua franca
Lingüística i sociolingüística
Terme general per a una segona llengua emprada com a mitjà de comunicació entre parlants de dos o més grups sense una llengua comuna.
Per exemple, el llatí a l’edat mitjana o l’àrab al món musulmà
interllengua
Lingüística i sociolingüística
Llengua totalment inventada o derivada d’altres llengües naturals mitjançant la simplificació, que és usada en la comunicació internacional o intergrupal. L’esperanto, per exemple, és una interllengua basada en lèxic germànic i romànic.
gramàtica universal
Lingüística i sociolingüística
Sistema de principis i regles comuns a totes les llengües.
La hipòtesi adoptada per la gramàtica generativa és que la gramàtica universal és innata, que es tracta d’una dotació genètica de què neixen proveïts els membres de l’espècie humana Aquesta GU explicaria la facilitat amb què adquirim una gramàtica específica Les diferències entre les llengües responen, segons aquesta perspectiva, a les variacions paramètriques, les quals quedarien fixades mitjançant l’experiència
ecologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua com a component dinàmic de qualsevol ecosistema en què intervinguin els éssers humans.
Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari inicial del que…
popular
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot al qual ha estat atribuïda una etimologia que no és l’autèntica, per la tendència a associar a cada mot un sentit determinat (etimologia).