Resultats de la cerca
Es mostren 2932 resultats
raval de Sant Agustí
Antic raval
Antic raval de la ciutat d’Alzira (Ribera Alta), on fou creada, al s. XVI, la parròquia de Sant Joan.
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
iurac | iuraca
Etnologia
Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al N de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic.
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
tibetà | tibetana
Nens tibetans
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part de les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i al Bhutan.
La població és estimada en uns set milions d’individus Dels autòctons del Tibet actualment sota administració xinesa, que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus Són considerats també tibetans els xerpes , els baltis , els ladakh del Caixmir i els bhòties Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme , influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al seu…