Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
gal·lès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica.
És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del s VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès s X i la traducció de la Bíblia s XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències…
arbre genealògic de les llengües
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
grau d’obstacle de les consonants
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o marge d’obertura del canal glòtic o supraglòtic, en una emissió consonàntica normal.
En teoria, hi ha només dos graus, combinables entre ells l’obertura zero, o negativa, pròpia de les oclusives, i l’obertura positiva, pròpia de les fricatives El caràcter fonològicament discret d’aquest tret determina una oposició privativa
grau d’obertura de les vocals
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o distància que separa el paladar i la llengua, en una emissió vocàlica normal.
En català, la vocal més oberta és la a, i les més tancades són i i u El caràcter discontinu d’aquest tret determina una oposició gradual
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren…
flexió
Lingüística i sociolingüística
A les llengües flexionals, cadascuna de les possibilitats paradigmàtiques que té una forma gramatical per a indicar les seves diverses funcions en els sintagmes i les relacions d’interdependència amb les altres formes.
Generalment la flexió es manifesta mitjançant uns morfemes, indicadors de les diverses funcions, afegits a l’arrel del mot flexió radical , al seu tema flexió temàtica o bé sense cap marca flexional determinada flexió zero o per mitjà de canvis en l’interior del mot flexió interna Hom sol anomenar declinació la flexió nominal i conjugació la flexió verbal
lingüística cognitiva
Lingüística i sociolingüística
Paradigma inscrit en les ciències cognitives que estudia les relacions entre pensament i llenguatge.
S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i…
llengües nòrdiques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües germàniques que comprèn totes les llengües escandinaves actuals i les llengües matrius.
Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina