Resultats de la cerca

Els mots oxítons en composició esdevenen enclinòmens i passen a barítons pel fenomen anomenat baritonització

És l’exclamació atribuïda a Arquimedes quan descobrí el principi que porta el seu nom

És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any

La frase l’electricitat no funciona conté els morfemes següents el, electr-, -ic-, -i-, -tat, no, func-, -io-, -n-, -a El diccionari ha de donar aquests morfemes en una forma abstracta poc especificada no ha de dir si el portarà la vocal o no, no ha de dir si la c de -ic- i func- representa una /k/ o una /s/ compari's amb elèctric i functor , etc Aleshores, el cicle fonològic ha d’operar partint de les agrupacions més petites, i passant després a les més grans Així, el diccionari ha d’indicar que si el morfema electr porta l’accent, l’ha de portar a la segona síllaba, i que ni -…

Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc

Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…

S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello…

El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema

Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els…