Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
patuès
Lingüística i sociolingüística
Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català
Michel Bréal
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Introduí el comparatisme a França mitjançant la traducció i l’ensenyament de la gramàtica de Franz Bopp Fou catedràtic de gramàtica comparada Les seves publicacions són escasses, però de primera qualitat, especialment Essai de sémantique 1897, títol enganyador, perquè de fet tracta del valor semàntic de les formes gramaticals, o sigui de sintaxi, i combina la tradició francesa de la gramàtica general amb els resultats del comparatisme del segle XIX
Maurice Delbouille
Lingüística i sociolingüística
Filòleg belga.
Fou professor a la Universitat de Lieja És autor d’una tesi sobre el gènere pastoral a França anterior al Renaixement i editor de nombrosos texts francesos de l’edat mitjana Lai d’Aristote, Tournoi de Chauvency , etc Partidari de la teoria de l’autor individual, ha defensat les seves hipòtesis sobre les condicions de la creació i de la transmissió de les cançons de gesta i ha combatut el neotradicionalisme
Heinrich Morf
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs ‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911 Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general Die romanischen Literaturen ‘Les literatures romàniques’, 1909
Joan Astruc
Lingüística i sociolingüística
Metge i filòleg occità.
Fou metge dels reis de Polònia i de França escriví un estudi clàssic sobre les malalties venèries 1736 Les seves idees anticontagionistes tingueren un gran ressò en el seu temps Es dedicà, d’altra banda, a l’estudi crític del Pentateuc, i en la seva obra Conjectures sur les Mémoires originaux dont il paroît que Moyse s’est servi pour composer le Livre de la Genèse , fou un dels primers a trobar en el Gènesi dues fonts distintes, l’elohista i la jahvista
normand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua d’oïl.
Estès pel nord-oest de França, en època de la conquesta normanda de la Gran Bretanya s XI fou portat a l’illa, on adoptà la denominació d'anglonormand Algunes característiques del normand, conservades parcialment fins avui, són l’ús de - e i - ei en lloc de - oi , l’ús de - o - o - u - per - ou -, - eu -, el manteniment de la pronunciació velar de c i g davant a , el manteniment de l’aspirada inicial, l’ús de - om , - on en la primera persona del plural en lloc de - ons
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
Pierre Gardette
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic, dialectòleg i romanista francès.
Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…
Francesc Riambau
Lingüística i sociolingüística
Escripturista i poliglot.
Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites
Karl Vossler
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft , ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904 La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura Intentà d’aplicar la seva teoria idealisme al francès i establí un parallel entre els fenòmens culturals i els canvis lingüístics…