Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
uraloaltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’una hipotètica gran família lingüística la unitat fonamental de la qual no ha estat encara prou demostrada i que comprèn les llengües uralianes i les llengües altaiques
.
Trets comuns d’aquestes llengües són estructura morfològica aglutinant, apofonia consonàntica i harmonia vocàlica
ultracorrecció
Lingüística i sociolingüística
Interpretació d’una forma correcta de la llengua com si fos incorrecta i restitució a la forma que ha estat tinguda per normal.
Per exemple, malalt és una ultracorrecció històrica per malaut < llat malehabitu , a causa de l’analogia amb alt < llat altu , pronunciat impròpiament aut També creuat per croat i malejable per malleable
úgric
Lingüística i sociolingüística
Dit del subgrup de llengües de la branca fino-úgrica de la família uraliana que comprèn l’hongarès i l’ostiak (o khanti) i el vogul (o mansi), parlades, aquestes dues, pels pobles homònims, al territori siberià comprès entre l’Ural i l’Obi, a l’okrug nacional dels Khantis i dels Mansis.
Les llengües úgriques, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal “conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutgi el verb copulatiu a les terceres persones del present d’indicatiu El conjunt úgric desconeix el verb de negació, típic dels restants idiomes uralians
ucraïnès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava que pertany, amb el rus i el bielorús, a la branca oriental de les llengües eslaves.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…
ubikh
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica occidental, del grup abkhazoadigué, que era parlada a la regió situada al N d’Abkhàzia, a la costa de la mar Negra.
txibtxa
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Sud i de l’Amèrica Central que comprèn diverses llengües i dialectes relacionats amb l’antiga llengua dels txibtxes, actualment desapareguda.
Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez, guambiano, totoró , etc
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del…
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
txagatai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua literària del grup turquès oriental, derivada del turcman
.
És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII