Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
banda
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup anomenat adamauaubanguià en la classificació de Greenberg, parlada pels bandes.
bamum
Lingüística i sociolingüística
Llengua, anomenada també mom, pertanyent a les llengües bantús del grup benvecongo, de la família nigerianocongolesa.
Posseeix un alfabet propi, que s’ha estès a les llengües veïnes semblants
bamileké
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú de la família nigerianocongolesa, parlada pels bamilekés.
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al bàltic i a l’…
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
llengües bàltiques
Lingüística i sociolingüística
Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut.
L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu
bàltic
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar la llengua originària del grup de les llengües bàltiques modernes.
balkar
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels balkars del grup oghuz segons la classificació de Deny.
És molt semblant al karatxai, fins al punt d’haver format abans de la Segona Guerra Mundial un idioma literari comú
bali
Lingüística i sociolingüística
Llengua que pertany al grup adamaua ubanguià segons la classificació de Greenberg.