Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
llengua comuna
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística (indoeuropeu, llatí).
Per extensió, hom anomena també així la llengua de caràcter més o menys uniforme, oposada als dialectes, procedent d’una reducció a unitat i que és utilitzada en tot un domini lingüístic
llengua
Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi de certs…
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
consonant líquida
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què és coneguda, des de l’antiguitat, cadascuna de les consonants m, n, l i r.
Avui aquesta denominació no satisfà alguns lingüistes, que reserven la denominació de líquides solament per a la l i la r , atesa llur aptitud per a formar grups pl, pr Ambdues consonants s’han mantingut en el pas de l’indoeuropeu a les altres llengües gr φύρα, llat foris, gòtic daúr i per la l que ha donat r en antic hindi, gr ωλέη, llat ulna, gòtic aleina , etc
lingüística transcendent
Lingüística i sociolingüística
Denominació, en general, de les tendències tradicionals de la lingüística, basades en principis extra-lingüístics, per oposició a les tendències més noves de la llengua, basades en el principi d'immanència.
lingüística matemàtica
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua amb l’aplicació de principis teòrics matemàtics o de procediments estadístics.
linealització
Lingüística i sociolingüística
Procés lingüístic pel qual les entitats significatives globalment actualitzades per l’emissor adopten una disposició seqüencial i es col·loquen una darrere l’altra, en el moment d’ésser explicitades en la parla.
lidi
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada antigament en el territori lidi que sembla que pertany al grup de llengües microasiàtiques i que, segons alguns estudiosos, presenta elements indoeuropeus.