Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
saho
Lingüística i sociolingüística
Llengua cuixítica del subgrup oriental parlada a Etiòpia per unes 50 000 persones al SW de Mitsiwa, pastors gairebé tots musulmans.
Molt semblant a l' àfar , de fet la mateixa llengua, amb certes diferències i parlada per diferent població, no disposa de literatura escrita
sahídic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.
Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945
llengües saharianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família niloticosahariana parlades al Txad i al NW de Nigèria.
El kanuri, la llengua més important del grup, és parlada a Nigèria el teda i el zaghawa són parlades al Txad
sabeu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica de la branca etiòpica.
D’escriptura consonàntica, se'n conserven unes 2 400 inscripcions
sabèl·lic
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes parlats entre l’Úmbria, el Samni i la Campània, el més important dels quals és el sabí.
Aquests dialectes són més afins al grup oscoúmbric que al llatí Foren eliminats o assimilats al llatí
rossellonès
Lingüística i sociolingüística
Nom amb el qual és conegut habitualment el català septentrional.
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
romanx
Lingüística i sociolingüística
Llengua retoromànica del grup occidental parlada al cantó suís dels Grisons (és una de les quatre llengües parlades a Suïssa).
Té dues variants dialectals el sobreselvà retoromànic sursilvan , parlada a la Surselva, amb centre a Disentis, i el sotaselvà retoromànic sutsilvan , estès per la Sutselva, amb centre a Ilanz
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…