Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
figura etimològica
Lingüística i sociolingüística
Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu.
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
fenici
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica del grup cananeu, juntament amb el moabita i l’hebreu parlada pels antics fenicis.
L’alfabet fenici alfabet comprenia vint-i-dos signes, subsistí en el púnic i fou imitat en l’alfabet grec arcaic Una de les variants més importants del fenici és el púnic, estès pels dominis dels cartaginesos Són conservades nombroses inscripcions fenícies per tota la conca mediterrània, amb texts funeraris, religiosos i legislatius
eslovac
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup eslau occidental.
És la llengua principal d’Eslovàquia Parlada per tres milions de persones, actualment és el vehicle d’una literatura força important Originàriament l’eslovac pot ésser considerat un dialecte del txec Usa l’alfabet llatí, amb alguns signes diacrítics propis de les llengües eslaves que usen aquest alfabet La morfologia de l’eslovac presenta set casos de declinació, amb restes del dual, i sis conjugacions del verb, amb la particularitat dels aspectes perfectiu o imperfectiu, segons que l’acció sigui completa o incompleta El lèxic és molt ric i presenta reminiscències de l’eslau antic
formant
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.
En català són formants - em , - im , en formes com cant em, part im
dígraf
Lingüística i sociolingüística
Grup de dues lletres que representa un so (com ny en català).
En català són dígrafs ortogràficament inseparables gu guerra, àguila, qu esquerra, quitrà, ig rebuig, ix darrere vocal en final de mot peix, coix, ny allunyar, ll palla I separables rr guerra, ss comissió, ix intervocàlic caixa
digamma
Lingüística i sociolingüística
Terme usat per a referir-se a la representació gràfica , en forma de doble gamma (Ƒ), del waw —avui desaparegut— dels dialectes grecs, procedent de l’indoeuropeu.
Aquesta grafia fou adoptada posteriorment en llatí per a representar un so fricatiu labiodental sord f
difusió
Lingüística i sociolingüística
Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural.
Les semblances produïdes per difusió entre llengües genèticament no emparentades justifiquen la classificació geogràfica de les llengües en australianes, balcàniques, etc No sempre hom pot saber si les semblances que hi ha entre unes llengües determinades han estat produïdes per difusió o si són d’origen genètic associació de llengües
Raül Garrigasait i Colomés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor.
Llicenciat 2002 i doctorat 2013 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Galles-Swansea, on fou lector de català 2004-06 També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Collecció Bernat Metge d’autors grecs i llatins Ha traduït del grec antic Cartes , de Plató, del grec modern Aléxandros Papadiamandis, Stratis Mirivilis i Nikos Karuzos, de l…