Resultats de la cerca

Es mostren 2372 resultats

radical

Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
Gran enciclopèdia catalana

rabinisme

Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Idiotisme propi del rabínic.
Gran enciclopèdia catalana

rabínic

Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Dit de l’hebreu de la Mišnà, del Talmud i de la literatura hebraica medieval, influït per l’arameu i per l’àrab, que suposa un enriquiment lexicogràfic, una evolució gramatical i una simplificació respecte a l’hebreu bíblic.
Gran enciclopèdia catalana

quítxua

Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
Gran enciclopèdia catalana

quiescent

Lingüística i sociolingüística
En les llengües semítiques, dit de la lletra (gairebé sempre una semivocal) que, en no dur vocal, no és pronunciada.
Gran enciclopèdia catalana

quiché

Lingüística i sociolingüística
Llengua dels quiché, de la família lingüística maia, parlada també, amb variants, per les tribus cakchiquels, tzutuhils, pokonchis i pokomams.
Gran enciclopèdia catalana

quaranta

Lingüística i sociolingüística
El nombre quaranta, 40.
Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són quaranta-un, quaranta-una, 41 quaranta-dos, quaranta-dues , 42 quaranta-tres , 43 quaranta-quatre , 44 quaranta-cinc, 45 quaranta-sis , 46 quaranta-set , 47 quaranta-vuit , 48 quaranta-nou , 49 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc El quilòmetre quaranta…
Gran enciclopèdia catalana

canvi qualitatiu

Lingüística i sociolingüística
Canvi de qualitat fonètica; per exemple, el trànsit ĭ > e.
Gran enciclopèdia catalana

purista

Lingüística i sociolingüística
Persona que afecta de parlar i escriure amb un gran respecte a la puresa de la llengua o hi té un interès intransigent.
L’actitud purista pot ésser caracteritzada pel desig de fixar la llengua en un estadi determinat de la seva evolució, considerat com a ideal i més perfecte, o pel temor a qualsevol influx lingüístic estranger, de barbarisme o neologisme
Gran enciclopèdia catalana

partitiu

Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu
Gran enciclopèdia catalana