Resultats de la cerca

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…

La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de…

L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…

Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’,…

Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb…

S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello…

Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana Collaborà als diaris L’Acció  i El Dia Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964 els llibres de poemes La riuada 1966,  A dos corrents  1976, Enfilall de sonets  1988,  Reflexos vitals 1990, Escala de febrers  1996 i Doble llum pel meu balcó   El paraigua arraconat i altres contes  1992, publicada conjuntament amb Mercè Valero i els de prosa poètica…

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…