Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Antoni Febrer i Cardona
Gramàtica
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic, escriptor i traductor.
Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents, Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…
,
Giovanni Battista Pellegrini
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano 1972-86 També…
Rafael Lapesa i Melgar
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari en llengua castellana.
Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…
Josephine De Boer
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Romanista nord-americana.
Fou professora a la Universitat de Califòrnia 1946-57 Als anys trenta s’interessà per la literatura catalana moderna, que promogué als EUA Escriví nombrosos articles, sobretot sobre poesia catalana moderna i contemporània El 1958 aconseguí introduir una secció provençal-catalana permanent en els congressos de la Modern Language Association Fou autora de Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature 1938
,
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…
, ,
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Signe de Pere Miquel Carbonell i de Soler en un registre de signes autògrafs dels diversos escrivans reials
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiador i humanista.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…
, ,
Annamaria Gallina

Annamaria Gallina
© Arxiu Família A. Gallina
Lingüística i sociolingüística
Filòloga italiana.
Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione…
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la…
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…
Maria Teresa Cabré i Castellví

Maria Teresa Cabré i Castellví
© Universitat Pompeu Fabra
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina