Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
sud-aràbic
Lingüística i sociolingüística
Etapa antiga dels parlars aràbics meridionals.
llengües sud-aràbigues
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües que constitueixen el subgrup meridional perifèric del grup de llengües semítiques de la família afroasiàtica.
Comprèn els parlars semítics, antics i moderns, d’Etiòpia llengües etiòpiques, i diverses llengües de la costa meridional d’Aràbia El sud-aràbic meridional o peninsular antic és conegut gràcies a un gran nombre d’inscripcions epigràfiques i inclou dos dialectes el sabeu i el mineu, dels segles VIII-VII aC fins al segle II dC L’alfabet d’aquestes inscripcions sembla ésser derivat d’un alfabet protofenici El sud-aràbic peninsular actual és representat per diverses llengües de la costa índica d’Aràbia, parlades per petits nuclis de pescadors o de tribus nòmades mahri,…
arauac
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües de les Antilles i de l’Amèrica del Sud.
Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru
aimara
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes de l’Amèrica del sud, que avui són parlades al territori de Bolívia (departaments de La Paz i d’Oruro) i en algunes zones del Perú (departaments de Puno i de Lima).
De la conquesta ençà, aquesta família de llengües ha retrocedit molt i no tan sols enfront del castellà, sinó també enfront del quítxua, afavorit pels missioners espanyols després d’haver-ho estat per l’imperi inca Tanmateix, és encara, amb el quítxua i el guaraní, una de les grans famílies de llengües índies sud-americanes
llengües sinotibetanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües del sud-est d’Àsia, postulada per similituds fonològiques (més que per relacions historicogenètiques comprovades): tendència al monosil·labisme, a l’ensordiment de consonants sonores, presència de tonalitats musicals amb valor significatiu, i tendència a la reducció de la morfologia.
Comprèn cinc grups de llengües el xinès, el tibetà, el birmà, el bàric i el karènic alguns autors també hi inclouen les llengües miao i yao , parlades en diversos llocs del sud- oest de la Xina
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el septentrional , amb els grups de…
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…
llengües kartvelianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües caucàsiques del sud.
Comprèn el georgià, que n'és la llengua principal, el mingrelià i el svanetià, cadascuna d’aquestes llengües amb dialectes propis
poligènesi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.
La metafonia asturiana, per exemple, té parallelismes amb els dialectes del sud d’Itàlia es pot explicar com a poligènesi sense recòrrer a una colonització sud-itàlica
Wang Xizhi
Lingüística i sociolingüística
Cal·lígraf xinès.
Iniciador de l’escola calligràfica del sud, la seva calligrafia, que uneix art i màgia d’una manera vigorosa i complexa, influí tota l’estètica xinesa posterior El seu fill Wang Xianzhi 344-386 és considerat també un dels mestres de l’escola del sud
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina