Resultats de la cerca

Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…

Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició de Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en prosa de Joan…

De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes…

Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’…

L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la Universitat de Barcelona, els seus mestres foren Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i…

Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó…