Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Giovanni Bardi
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista florentí.
Es dedicà al mecenatge de poetes i músics contemporanis Fundà la Camerata Fiorentina, on fou conreat l’estil, aleshores naixent, del melodramma per musica Escriví un Discorso sopra la musica antica e'l cantar bene ~1592
adigué
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua caucàsica del grup nord-occidental o grup llengües abkhazoadigués
, parlada pels adigués d’Adiguèsia i pels escampats per Rússia i Turquia.
L’alfabet adigué no fou creat fins l’any 1918 D’aleshores ençà, s’ha anat desenvolupant una literatura escrita basada en les tradicions orals del país, per una banda, i en la seva nova realitat social, per una altra Destaquen el poeta nacional d’Adiguèsia Cug Alievič Teučež, el novellista Tambot Magometovič Kerašev i l’iniciador de la poesia escrita Akhmed Katkov
demòtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma col·loquial del grec modern, enfront de la forma culta o ‘‘pura’’ (καναρέυουσα, ‘kathareussa‘).
La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta
Alexandre de Villedieu
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cristianisme
Pedagog escolàstic, escriptor, professor de gramàtica i franciscà.
Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija
cicle fonològic
Lingüística i sociolingüística
Dins la gramàtica generativotransformacional, l’ordre en què cal aplicar les regles que fan passar des de la representació fonològica abstracta d’una frase fins a la seva efectiva realització fonètica.
La frase l’electricitat no funciona conté els morfemes següents el, electr-, -ic-, -i-, -tat, no, func-, -io-, -n-, -a El diccionari ha de donar aquests morfemes en una forma abstracta poc especificada no ha de dir si el portarà la vocal o no, no ha de dir si la c de -ic- i func- representa una /k/ o una /s/ compari's amb elèctric i functor , etc Aleshores, el cicle fonològic ha d’operar partint de les agrupacions més petites, i passant després a les més grans Així, el diccionari ha d’indicar que si el morfema electr porta l’accent, l’ha de portar a la segona síllaba, i que ni -…
conflicte homonímic
Lingüística i sociolingüística
Coincidència i oposició de dos mots, resultat d’ambigüitats contextuals.
L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic
Pietro Bembo
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili
atracció paronímica
Lingüística i sociolingüística
Fenomen, anomenat també etimologia popular
, que es produeix quan hom vol donar un determinat sentit a les paraules: aleshores és fàcil que hi hagi una creació de significat, provocada, generalment, per un canvi fonètic o bé semàntic.
àtic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec parlat a Atenes a l’època clàssica.
Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné,…
Karl Brugmann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb Berthold Delbrück,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina