Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
lingüística aplicada
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística orientada cap a la recerca i la pràctica interdisciplinària que s’encarrega dels aspectes pràctics del llenguatge i la comunicació.
Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres
Manuel Companys i Maldonado
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Es formà a Tolosa amb J Séguy, i a Coïmbra amb A Lacerda S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics enquestes per a l’ Atlas linguistique de la Gascogne , estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada Phonétique française à l’usage des hispanophones sd
lingüística computacional
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que s’ocupa de la comprensió i producció de llenguatges naturals mitjançant sistemes computacionals.
Iniciada els anys cinquanta, bàsicament amb treballs sobre traducció automàtica, el seu gran desenvolupament es produí a partir de la dècada dels setanta Les seves aplicacions principals són la traducció automàtica, la recuperació automàtica de la informació i els sistemes de pregunta i resposta També s’ha ocupat de la representació del coneixement, aspecte en què s’han desenvolupat alguns conceptes generals per estructurar la informació L’interès pel procés de comprensió del llenguatge de forma global ha portat a la creació de la ciència cognitiva, un nou camp d’estudi interdisciplinari En l…
Mercedes Tricás Preckler
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano
Joaquim Vilaplana i Lleonart
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Inicià la seva carrera en l’àmbit de la filologia clàssica, i fou professor de grec a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment es reorientà cap a la lingüística general És doctor en lingüística general per la Universitat de Reading Anglaterra Actualment, és catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Especialitzat en lingüística descriptiva, fonologia i morfologia, és autor de nombrosos treballs, com Elements per a una gramàtica generativa del català 1981, Dialectologia 1996, Entre la dialectologia i la lingüística…
teoria comunicativa de la terminologia
Lingüística i sociolingüística
Teoria proposada per M.Teresa Cabré l’any 1997 que presenta una concepció àmplia i real de l’ús de les unitats terminològiques.
Des d’aquesta teoria, la terminologia es concep com un camp interdisciplinari que rep aportacions de la teoria del coneixement, la teoria de la comunicació i la teoria lingüística L’objecte d’estudi són les unitats terminològiques, enteses com a part del llenguatge natural i de la gramàtica de cada llengua, és a dir, els termes són unitats lèxiques amb valor especialitzat quan s’utilitzen en textos també especialitzats Els conceptes que vehiculen aquestes unitats lèxiques mantenen diferents relacions entre si i la finalitat aplicada n'és la recopilació i anàlisi de les unitats de…
balear
Lingüística i sociolingüística
Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular
, integrat pels dialectes mallorquí
, menorquí
i eivissenc
.
Rosa Maria Calafat i Vila
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de…
Morris Halle
Lingüística i sociolingüística
Lingüista letó, naturalitzat nord-americà.
Nascut Morris Pinkovics, en una família jueva que el 1940 emigrà als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial fou mobilitzat a França Reincorporat a la vida civil, prosseguí els estudis de lingüística a la Universitat de Chicago, i posteriorment a la de Columbia El 1951 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupà la seva carrera científica i acadèmica fins el 1996 Doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou alumne de Roman Jakobson , amb el qual collaborà en Fundamentals of Language 1956, sobre la interpretació binarista de les oposicions fonològiques A…
Esther Bermejo i Canals
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa S'hi llicencià en lingüística, especialitat de francès El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica El 1966 …