Resultats de la cerca

Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres

Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses…

Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha preparat també…

Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat…

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Viena, publicà nombrosos treballs sobre història literària medieval i sobre diversos aspectes de l’evolució de les llengües romàniques Edità una versió catalana del Llibre dels Set Savis 1876

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu…

Comprèn tant les disposicions més generals en aspectes lingüístics de l’ensenyament, la cultura o l’administració, com les actuacions més sistemàtiques i més directament controlades destinades a produir un canvi en les varietats i els usos lingüístics d’una comunitat, com és el cas de la planificació lingüística, amb la qual sovint és confosa

Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua

Es formà a Tolosa amb J Séguy, i a Coïmbra amb A Lacerda S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics enquestes per a l’ Atlas linguistique de la Gascogne , estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada Phonétique française à l’usage des hispanophones sd