Resultats de la cerca

Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772,  1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías,  1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de…

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…

Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…