Resultats de la cerca

Cap del departament d’estudis hispànics 1932 i director de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans 1966 de la Universitat de Glasgow, on introduí els estudis de català el 1948 Del 1939 al 1945 dirigí la secció d’investigació espanyola i portuguesa del Royal Institute of International Affairs Traductor a l’anglès de clàssics portuguesos i castellans The Lussiades, 1952 The Conquest of New Granada , 1961, ha publicat innombrables estudis de llengua, literatura i història Fou conseller i collaborador de l’Encyclopaedia Britannica per als temes hispànics També és autor d' A History of Spain and…

Es doctorà a la Universitat de Budapest 1936 i emigrà a Anglaterra el 1939 Fou professor de filologia romànica i lingüística general de la Universitat de Glasgow 1946-53 Entre el 1946 i el 1964 fou codirector de la revista Archivum Linguisticum i ocupà la càtedra de filologia romànica a Leeds 1953-68 i a Oxford 1968-76 Obert a tots els corrents de la lingüística moderna, les seves obres són marcades per un eclecticisme teòric Es destacà en dos camps primerament féu contribucions decisives en la semàntica lèxica, disciplina que mantingué i elaborà durant un període en què l’…

Molt difós a l’Occident a través del món cultural britànic, comença a cedir davant la difusió creixent del sistema pinyin , promogut pel govern de la República Popular de la Xina

Com a testimonis escrits, en resten algunes glosses del segle IX, un vocabulari del segle XII i una sèrie de drames religiosos dels segles XVI i XVII Substituïda per l'anglès com a primera llengua des del darrer terç del segle XVIII i progressivament minoritzada, durant molt de temps ha estat considerada pels experts una llengua extingida entre d'altres, per l' Atles UNESCO de les llengües del món en perill del 2009 Posteriorment hom n'ha revisat aquest estatut i ha estat considerada una llengua en situació crítica A l'inici de la segona dècada del segle XXI hom n'estimava el nombre de…

La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…

La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…