Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Karl Lachmann
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Excellí per les aportacions metodològiques a la crítica textual i tingué cura de diverses edicions d’autors, en les quals mostrà un gran sentit crític Betrachtungen über Homers Ilias , 1837 i 1841
Ruggero Ruggieri
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista italià.
Deixeble de G Bertoni, professor de filologia romànica a la Universitat de Roma Tingué cura de remarcables edicions de texts antics Fatti di Spagna 1951, Testi antichi romanzi 1967 i ha escrit nombrosos assaigs Saggi di linguistica italiana e italo romanza 1962, Umanesimo cavalleresco italiano 1962 i Etimologie e storie di parole 1971, entre d’altres
Joan López
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Frare franciscà i filòleg.
El 1726 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà , inèdita, descripció de la vida i els costums d’aquelles terres Escriví també una gramàtica aràbiga, un vocabulari àrab-castellà i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda
Jùli Rounjat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de la Universitat de Ginebra i majoral del felibritge Com a baile fou 1902-09 lloctinent del capolièr Dévoluy en la direcció del moviment felibrenc Esdevingué un dels collaboradors més assidus de la Revue des Langues Romanes i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l’infant bilingüe La seva Grammaire istorique des parlers provençaux modernes 1930-41, publicada pòstumament, a cura de Grammont i de Wartburg, roman la summa encara no superada de la lingüística diacrònica de l’occità
Antoni Seva i Llinares
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i filòleg.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor L’any 1982…
,
etimologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Així, llaurar prové del llatí LABORARE, freixe de FRAXINU Per als antics, trobar l’etimologia d’un mot era descobrir el seu ‘veritable’ étymos sentit, és a dir, el lligam que unia el mot a la cosa A l’edat mitjana hom creia que les llengües es remuntaven a l’hebreu hi ha romanalles d’aquest error fins al s XIX i proliferaren les etimologies purament anecdòtiques Un exemple destacat són les Etymologiae d’Isidor de Sevilla s VII Els comparatistes s XIX foren els primers a formular el mètode científic de la recerca etimològica En la seva primera etapa mètode fonohistòric , els seus conreadors…
Lluís López del Castillo i Rosique
Lingüística i sociolingüística
Pedagog i lingüista.
Llicenciat en filologia romànica, fou professor de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1975 fins al 2008 Fou membre de l’Assessoria de Didàctica del Català, per a la qual treballà en diversos centres de formació de mestres Rosa Sensat, Escola de Mestres de Sant Cugat de la UAB, etc A més de l’obra pròpiament lingüística Llengua standard i nivells de llenguatge , 1976 Llenguatge , 1977 El català a través dels temps , 1980 El català, llengua romànica , 1991 Gramàtica del català actual sintaxi i morfologia , 1999 Qüestions bàsiques del català…
Diccionari de la llengua catalana
El Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (1995)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu de la llengua catalana en un volum, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans i publicat el 1995.
Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…
Kurt Baldinger
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …
Martí Ivarra
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista establert a Barcelona almenys des del 1507.
Fou professor de gramàtica llatina a l’estudi general de Barcelona des del 1508 i preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Molt vinculat al món editorial barceloní, intervingué en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’adaptació catalana del Dictionarium , que Gabriel Busa edità sota el títol de Vocabularius 1507, figura una composició seva en vers en honor del gramàtic castellà, i el 1522 dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai el 1514 tingué cura de l’edició de la Repetitio de accentu…