Resultats de la cerca

La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…

El vocalisme comprèn unes vocals obertes, provocades per l’aspiració de la - s del plural, oposades fonològicament a les tancades péso pes pésǫ pesos El consonantisme es caracteritza per l’aspiració de la f- en l’andalús occidental, l’alternança del ceceo amb el seseo amb s coronal o predorsal, l’extensió del ieisme , la confusió de - l i - r implosives sarto , salto olol , olor, la pèrdua freqüent de - d-, -g i -r- có , codo, l’aspiració de s implosiva fiehta , fiesta i una certa nasalització Els elements constitutius del lèxic són diversos a la base castellana sovint arcaïtzant hom…

Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di Astrea 1816 Els darrers…

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de…

Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi  Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des Catalanistes…

S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i…

En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una…

Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al grup semític…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…