Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
anàlisi del discurs
Lingüística i sociolingüística
Camp d’estudi que s’ocupa del text i la parla des de totes les perspectives, i que es proposa produir descripcions explícites i sistemàtiques d’unitats del discurs.
Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot…
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…
Diccionari de la llengua catalana
El Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (1995)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu de la llengua catalana en un volum, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans i publicat el 1995.
Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…
Lingüística 2017
Lingüística i sociolingüística
En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar catalanoparlants familiars…
llengua artificial
Lingüística i sociolingüística
Tot sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada (tret de les meres transcripcions, directes o indirectes, de la parla, com són els sistemes d’escriptura); per exemple, certs codis secrets, les notacions científiques, etc.
Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats
Pere Gimferrer i Torrens
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cinematografia
Escriptor, traductor i crític literari i de cinema.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…
, ,
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
2024. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
abocament a la xarxa o injecció a la xarxa n m ENERGIA Transferència a la xarxa elèctrica de l’energia elèctrica produïda en una installació productora o de l’excedent energètic d’una installació d’autoconsum absenfonia n f SOCIOLOGIA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Comportament de la persona que ignora completament les persones de qui està acompanyada perquè només està pendent del telèfon mòbil o d’un altre dispositiu electrònic anivellament de la producció n m ECONOMIA Tècnica de producció ajustada consistent a mantenir estable el volum de producció i a fabricar, d’acord amb…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,