Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
escoli
Disseny i arts gràfiques
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nota marginal que hom posa a un text per comentar-lo o explicar-lo.
poligènesi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.
La metafonia asturiana, per exemple, té parallelismes amb els dialectes del sud d’Itàlia es pot explicar com a poligènesi sense recòrrer a una colonització sud-itàlica
contaminació
Lingüística i sociolingüística
Fusió, en l’evolució d’un mot, de determinats sons i accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
Per exemple, en català, l’equivalent del llatí gravis s’ha d’explicar per contaminació de levis perquè doni greu el mot crosta, amb o' , procedent del llatí crusta, s’hauria pronunciat amb o-> si no hi hagués intervingut la contaminació de closca Moll etc Aquest fenomen és anomenat també encreuament
mot tabú
Lingüística i sociolingüística
Interdicció en una llengua d’uns mots determinats.
Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc
Andreu Febrers
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
>Missioner jesuïta i lingüista.
El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge Sobre…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…
Lingüística 2013
Lingüística i sociolingüística
L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…
Lingüística 2019
Lingüística i sociolingüística
L’any 2019 va ser un any atapeït d’esdeveniments polítics, socials i culturals als diferents territoris de parla catalana A Catalunya , en l’apartat judicial, el Tribunal Constitucional va avalar el model lingüístic del sistema educatiu, però va anullar deu articles de la Llei d’educació del 2009 La impossibilitat de tenir traducció simultània durant el judici del procés independentista va generar diverses mostres de rebuig , en un any en què les sentències en català van arribar a ser només d’un 7,7% En aquest sentit, el Consell d’Europa també va demanar a l’Estat espanyol que assegurés la…