Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres dialectes…
urdú
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, bàsicament anàloga al hindi, bé que molt influïda pel persa i escrita en caràcters àrabs.
Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia
rajasthani
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoària occidental parlada per uns 18 milions de persones al Rājasthān i a la banda occidental de Madhya Pradesh.
Pròxim al gujarāti i al hindi, els seus dialectes principals són el jaipuri, el marvari, el mevati i el malvi La literatura, escrita sobretot en els antics dialectes dingal i pingal, tracta èpicament dels temes de l’amor, el coratge i el menyspreu de la mort dels rajputs Entre els autors principals es destaquen Kallola s XV, Aśananda s XVI, Suryamal Miśran s XIX Des del s XIV hi ha texts jaines Actualment hom hi canta els poemes de Mirabai, famosa devota de Kriṣhṇa, en una barreja de hindi i gujarati
hindustànic
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què hom designa la lingua franca de l’Índia septentrional abans de la seva partició (1947).
Té dues variants principals, amb alfabets diferents i influències lingüístiques diverses el hindi i l’urdú
bihari
Lingüística i sociolingüística
Llengua índica del grup oriental parlada per prop de 40 milions de persones a l’estat de Bihar, fins gairebé al sud de Chota Nagpur, i a l’estat d’Uttar Pradesh, fins més a l’oest de Benarés.
El bihari és una llengua de transició entre el bengalí i el hindi Es divideix en tres dialectes, aplegats en un grup oriental que comprèn el maithili, arcaïtzant, i el magahi continuació directa del pràcrit magadhi, i en un grup occidental format pel bhojpuri
devanagari

Alfabet devanagari
©
Lingüística i sociolingüística
Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi
, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.
Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern
indoari
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües nascudes de l’indoeuropeu i parlades a l’Índia.
El 300 aC l’indoari es dividia en tres branques oriental, occidental i nord-oriental Les llengües indoàries més antigues entre les quals es destaquen el vèdic, el sànscrit, el pràcrit i el pali palesen un estret parentiu amb l’antic irànic les principals de les modernes són el hindi, el marathi, el bengalí, el panjabi, l' oriya , l’assamès i el gujarati
consonant líquida
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què és coneguda, des de l’antiguitat, cadascuna de les consonants m, n, l i r.
Avui aquesta denominació no satisfà alguns lingüistes, que reserven la denominació de líquides solament per a la l i la r , atesa llur aptitud per a formar grups pl, pr Ambdues consonants s’han mantingut en el pas de l’indoeuropeu a les altres llengües gr φύρα, llat foris, gòtic daúr i per la l que ha donat r en antic hindi, gr ωλέη, llat ulna, gòtic aleina , etc
panjabi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del subgrup nord-occidental de les llengües indoàries parlada al territori del Panjab, dividit actualment entre el Pakistan i l’Índia.
A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897
pràcrit
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües vernacles derivades del protoari (adibhasa), sota la influència dels parlars autòctons de l’Índia.
El mot vol dir ‘natural’ o corrent, per distingir-lo del sàsnscrit literari, perfecte i artificial Certes formes pràcrites apareixen ja en el mateix llenguatge vèdic Entre els pràcrits més antics s VI a l’XI cal comptar el pali i l’ardha-magadhi, que són les llengües canòniques respectives del budisme theravada i d’una part de la tradició jaina Una sèrie de dialectes més tardans apareixen en els drames sànscrits, on les dones i els criats parlen pràcrit en lloc de sànscrit Un estadi ulterior és constituït pels apabhraPmṁa o llengües corruptes, que representen l’origen de les…