Resultats de la cerca

Estudià a Roma i a Milà Catedràtic de lingüística a la Universitat de Montevideo 1951, des del 1963 ensenyà filologia romànica i lingüística general a Tübingen Es dedicà, sobretot, a estudiar qüestions teòriques i metodolòquies Sistema, Norma y Habla 1952, Sincronía, Diacronía e Historia 1958, Teoría del lenguaje y lingüística general 1962, Pour une sémantique diachronique structurale 1964, Structure lexicale et enseignement du vocabulaire 1966, Sprache, Strukturen und Funktionen 1970 Impulsà els estudis de catalanística organitzà el lectorat de català el 1968 i, després,…

La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí les Edicions…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…

Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana…

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho  Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els…

Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna  sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre…

Graduada en literatura castellana i catalana per la Universitat de Nova York, on fou professora, hi impulsà la primera càtedra Barcelona – Nova York 1983-86, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Catalan Center, vinculat a l’Institut Ramon Llull Aprengué català gràcies a Alan Yates i feu la tesi doctoral sobre Eugeni d’Ors amb una beca Fulbright Visità Barcelona per primer cop el 1972, i posteriorment hi visqué 1980-81 Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques, ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…