Resultats de la cerca

L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és…

Junt amb l’islandès és la llengua escandinava que conserva més trets del vell nòrdic llengües nòrdiques La llengua escrita fou fixada pel lingüista i folklorista feroès Venceslau Ulricus Hammershaimb l’any 1846 Actualment, és l’única llengua de l’ensenyament i es troba en règim de primacia respecte al danès, que hi és cooficial L’any 2023 el Parlament de Dinamarca autoritzà els diputats a utilitzar el feroès en les seves intervencions

Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès  i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa

Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte

Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base…

Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…