Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
friülà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte oriental del retoromànic que té mig milió de parlants, aproximadament, i s’estén pel Friül.
Trieste i Muggia encara eren, al segle XIX, de parla furlana Udine n'és avui el centre lingüístic més important
mossi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família nigerokurdufaniana, del grup voltaic, parlada pels mossis (un milió vuit-cents mil individus).
lituà
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família bàltica.
Parlada per més de tres milions d’individus a Lituània i als EUA gairebé mig milió a la regió de Chicago, es divideix en dos dialectes ben diferenciats el del sud, base de la llengua literària, i el del nord o žemaïte D’estructura arcaica i conservadora, té un sistema nominal de set casos, i conserva el dual Té alguns trets innovadors, com la desaparició gairebé total del neutre i la simplificació de les categories verbals El primer text en lituà és un catecisme luterà del 1547
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots disillàbics i…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
gal·lès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica.
És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del s VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès s X i la traducció de la Bíblia s XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre el parlar…
llengües polinèsies
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües pertanyents al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlades per un milió de persones a les illes de la Polinèsia.
Les més importants són el samoà , parlat a l’illa de Samoa per unes 200000 persones, el maori , parlat a Nova Zelanda per unes 100000 persones, el hawaià a les illes Hawaii, el tahitià a les illes de la Societat, i d’altres parlars menys estesos localitzats a les illes Marqueses, Tuamotu, Mangarewa i Tonga
coreà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 57 milions de persones a la península de Corea i a l’illa de Cheju, a la Xina (1 milió) i al Japó (663 000).
Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables El verb és impersonal i no té noció del nombre La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intellectuals, a causa de la colonització de la regió pels xinesos s II aC, de l’entrada del budisme s IV…