Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
reintegracionisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d’una mateixa llengua i que la codificació del gallec s’ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.
Aquest corrent agrupa diferents sensibilitats lingüístiques des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l’ortografia, fins a persones que propugnen també l’acceptació d’un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l’aspecte morfològic El corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l’aspecte ortogràfic com en el morfològic i en el lèxic, rep el nom de lusisme
letó
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup bàltic parlada a Letònia.
És dividida en tres varietats dialectals l’oriental augszemnieku , el central vidus , que és la base de la llengua literària, i l’occidental tamnieku Més evolucionat que el lituà, tant en l’aspecte fonètic com en el morfològic, té sis casos i un sistema verbal complex El primer text escrit en letó és un catecisme catòlic del 1585 El 1922 el sistema ortogràfic, d’origen alemany, amb caràcters gòtics, fou substituït pels caràcters llatins, amb alguns signes diacrítics
Michael Metzeltin
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la…
dravídic
Lingüística i sociolingüística
Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia.
Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix…
llengües aglutinants
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del segle XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües.
Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’afixos dotats…
ugarític
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del NW.
Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’…
regla
Lingüística i sociolingüística
En general, formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua.
llei
Lingüística i sociolingüística
Formulació d’un fet que té lloc regularment en la producció d’un fenomen lingüístic qualsevol (fonètic, morfològic, sintàctic, etc).
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…