Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat…
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’…
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions o lexemes…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…