Resultats de la cerca

Pertany a la branca nord-oriental, de la qual és l’única representant La més antiga de les llengües semítiques i, també, la de major difusió fou la lingua franca del Pròxim Orient i, ensems, la llengua de la diplomàcia durant quasi tot el segon millenni, estigué en ús, aproximadament, des del 2500 aC fins a l’era cristiana Experimentà una sèrie de canvis, el més important dels quals fou, a partir del 1950 aC, la seva divisió en dos grans dialectes, el babilònic i l' assiri , que evolucionaren a llur torn Hom distingeix, doncs, diverses fases en la llengua accadi antic 2500-1950, amb pocs…

Segons Jakobson, en la comunicació lingüística intervenen sis elements, cadascun dels quals té una funció corresponent emissor funció emotiva, context referencial, missatge poètica, contacte fàctica, codi metalingüística i receptor conativa En un acte de comunicació són presents sempre aquests sis elements i, per tant, hi són combinades totes sis funcions, bé que en cada cas concret en predomina una sobre les altres

Així, roda de carro, de proa, etc

L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana

El terme i la seva definició són deguts al lingüista Fde Saussure, el qual considerava la lingüística com una part d’aquesta ciència general per això es poden relacionar totes dues disciplines El problema lingüístic és essencialment semiològic per a descobrir la veritable natura de la llengua, cal considerar en primer lloc allò que té de comú amb tots els altres sistemes del mateix ordre Però, paradoxalment, la lingüística és precisament necessària a la semiologia per a posar convenientment el problema del signe, atès que la llengua és el primer sistema de signes Per…

Hom en té documentació dispersa des del principi del s XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535 Té dos dialectes força diferenciats el septentrional i el meridional L’estonià estàndard, cristallitzat al primer terç del s XX, es basa en la variant del nord

Per exemple, auto , en el significat d’'automòbil’, ha donat lloc a mots com autobús, autopista, autoestop tele , reducció de ‘televisió’ ha produït telediari

Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de present present, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon…