Resultats de la cerca

El terme i la seva definició són deguts al lingüista Fde Saussure, el qual considerava la lingüística com una part d’aquesta ciència general per això es poden relacionar totes dues disciplines El problema lingüístic és essencialment semiològic per a descobrir la veritable natura de la llengua, cal considerar en primer lloc allò que té de comú amb tots els altres sistemes del mateix ordre Però, paradoxalment, la lingüística és precisament necessària a la semiologia per a posar convenientment el problema del signe, atès que la llengua és el primer sistema de signes Per…

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres

S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic

Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica que anomenà…

Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre llengua i…

Participà en la primera expedició d’estudi etnogràfic a la terra de Baffin 1883-84, en la de la Colúmbia Britànica 1886-87 i fixà la seva residència als EUA el 1887 Ensenyà a la Clark University i a la Columbia University, i treballà al Chicago Natural History Museum El 1917 fundà l' International Journal of American Linguistics , on publicà els seus estudis sobre els indis kwakiutl Referent al problema de les possibilitats de difusió i assimilació dels trets culturals i racials, i al de l’explicació històrica de les dades assequibles, es decantà gradualment vers l’escepticisme quant a la…

És l’exclamació atribuïda a Arquimedes quan descobrí el principi que porta el seu nom

Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’afixos dotats…

El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…

L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…