Resultats de la cerca

Es caracteritzen per l’existència de consonants implosives o clics, amb quatre punts d’articulació diferents

 El trencament d’aquesta transmissió, o la seva recuperació, són els punts d’inflexió en el manteniment de les llengües

Hom pot reconstruir un sistema esquemàtic de la llengua a partir de l’indi i de l’irànic, que tenen molts punts de semblança exclusiva respecte a les altres llengües indoeuropees, especialment en la morfologia i en el lèxic

Els analogistes s’oposaren als anomalistes , que sostenien que una llengua és feta d’irregularitats i de coincidències fortuïtes La polèmica durà molts segles Però la qüestió profunda que hom debatia era la definició de la regularitat i l’explicació dels punts de partida que han d’ésser base de la descripció gramatical, qüestió que és d’una màxima actualitat en el debat de la lingüística d’avui

L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu

Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’,…

El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita Obriren, així, el…

Consisteix a cartografiar sobre mapes de fons, en localitats prèviament seleccionades, les respostes a un qüestionari per tal d’estudiar la distribució geogràfica de sons, fonemes, formes, funcions i mots d’una llengua o d’unes quantes Als qüestionaris, l’ordre alfabètic ha estat substituït pel de grups lògics també han estat aplicats àlbums de dibuixos per evitar la influència de la llengua de l’investigador Hom basa la tria de punts en criteris geogràfics i històrics, i la realització de les enquestes, sobre el terreny, va a càrrec d’un lingüista o d’uns quants, que escullen…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…