Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
relació
Lingüística i sociolingüística
Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre ells i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística: la llengua és un sistema de relacions.
Hom hi distingeix entre relacions paradigmàtiques paradigma i relacions sintagmàtiques sintagma Les paradigmàtiques estableixen una oposició entre les unitats lingüístiques les sintagmàtiques, un contrast
sistema
Lingüística i sociolingüística
A partir de l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc..
Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica…
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
parentiu
Lingüística i sociolingüística
Relació entre dues o més llengües procedents d’una soca comuna.
Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament, afinitat es…
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula És…
cohiponímia
Lingüística i sociolingüística
Relació d’oposició semàntica que s’estableix entre els hipònims d’un hiperònim.
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’una autonomia…
icona
Icona
© Fototeca.cat-Corel
Lingüística i sociolingüística
En semiòtica, signe que té una relació de semblança amb una realitat exterior determinada.
funció semiològica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, la relació entre una forma d’expressió i una forma de contingut.
Entre aquests dos termes hi ha una dependència mútua l’un no pot existir sense l’altre
intertextualitat
Lingüística i sociolingüística
Relació establerta entre texts a partir de citacions o de referències, directes o indirectes.