Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Loïs Alibèrt
Lingüística i sociolingüística
Filòleg occità.
Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida…
Celestí Barallat i Falguera

Celestí Barallat i Falguera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…
,
Ignasi Ferrer i Carrió
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i gramàtic.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb articles sobre…
,
hebreu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica, considerada pels filòlegs com una divisió del grup nord-occidental.
Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren també escrits…
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Filosofia
Liturgista, biblista i traductor.
Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…
,
Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i taquígraf.
Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la Universitat de Barcelona, els seus mestres foren Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i…
, ,
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, historiador de la literatura, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s'incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
2022. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes a la segona o à la seconde fr adv DANSA Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos a terra o à terre fr adv DANSA Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra adagi o adagio it n m DANSA Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri…
Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubio i Balaguer
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor, filòleg, historiador de la Literatura i bibliotecari
Vida i Obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…