Resultats de la cerca

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Inicià els seus treballs amb temes de lingüística Die Mundarten Südlukaniens ‘Els dialectes de la Lucània del sud’, 1939, que mai no abandonà, amb importants obres de síntesi Romanische Sprachwissenschaft , ‘Lingüística romànica’, 1972, però insistint cada vegada més en les relacions entre llengua i literatura Handbuch der literarischen Rhetorik ‘Manual de la retòrica literària’, 1973, Elemente der Literarischen Rhetorik ‘Elements de la retòrica literària’, 1977 Treballà molt sobre Dant Saggi danteschi , 1977 i l’himnologia llatina Hymnus Ave maris stella , 1976…

Prevere i professor de llatinitat a la Universitat de Barcelona És autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada ab molts exemples Barcelona, 1676, per a l’aprenentatge del llatí, al final de la qual hi ha un breu tractat de retòrica i versificació en català

Fou catedràtic de retòrica i poètica de l’institut provincial d’Ourense i dedicà la seva activitat, d’una banda, a la filologia, fruit de la qual fou la seva notable Gramática gallega 1868, i de l’altra, a la poesia fou un dels poetes més destacats del Rexurdimento inicial La seva obra es recull en les Poesías 1878

L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton

Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les…

Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The Ancient Languages…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les…

De jove fou membre de les joventuts hitlerianes i més tard ingressà segons ell involuntàriament al Partit Nazi, però la seva condició d’asmàtic crònic evità que fos mobilitzat Estudià germanística i filologia clàssica a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà el 1944 Entre el 1944 i el 1949 fou professor ajudant de les universitats d’Hamburg i Eberhard Karls de Tübingen, on fou catedràtic de retòrica del 1963 al 1988 Fou un dels fundadors del Grup 47 A més de nombrosos treballs d’investigació sobre literatura grecollatina, escriví assaigs importants sobre literatura alemanya, de…