Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Viktor Vladimirovič Vinogradov
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus.
Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país
August Vidal i Roget
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s’exilià a l’URSS el 1939 Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats Tancada la colònia, es dedicà a l’ensenyament del castellà, es llicencià en folologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya El 1958 s’installà a Barcelona Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió,…
Konstantin Sergejevič Aksakov
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Gramàtic, crític i poeta rus.
Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov i germà del periodista i polític Ivan S Aksakov Fou ideòleg de l’eslavofilisme d’ençà del 1840 Escriví algunes obres sobre temes gramaticals, especialment sobre gramàtica històrica russa
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
àvar
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup llengües daguestàniques
del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars.
Comprèn una sèrie de dialectes molt diversificats És una de les llengües vehiculars del Daguestan, emprada ja al sXIX, amb caràcters àrabs modificats, per a la propaganda musulmana Després de la Revolució Russa ha estat escrita en caràcters llatins modificats i actualment en caràcters ciríllics A part una rica literatura popular oral, existeix una literatura culta escrita, el principal representant de la qual és Hamsat Tsadassa 1877-1951
Jan Ignacy Baudouin de Courtenay
Lingüística i sociolingüística
Lingüista polonès, d’una família d’estirp francesa establerta a Polònia des del s. XVII.
Del 1870 al 1913, suspecte a la policia russa per les seves activitats nacionalistes, Baudouin de Courtenay es trobà sovint confinat fora del territori polonès, i fou professor successivament a Peterburg, Kazan’, Dorpat, Cracòvia i una altra vegada a Peterburg, i aquest darrer càrrec acabà en la seva expulsió de la universitat i una condemna de dos mesos de presó El 1918, guanyada la independència de Polònia, Baudouin de Courtenay fou finalment nomenat professor a Varsòvia El seu millor moment creador fou l’època de Kazan’, pels volts del 1880, quan l’estimulava la collaboració…
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar →…