Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
llengües anatòliques
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la major part de les llengües de l’Àsia Menor.
Hi pertanyien les llengües d’escriptura cuneïforme hittita, luvi, hittita jeroglífic, palaic lici i lidi
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de present present, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon constitueixen un tercer grup l’…
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta, en part…
arrel
Lingüística i sociolingüística
Un dels elements etimològics de què es compon un mot.
Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els diferents graus de…
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau
comunicació
Lingüística i sociolingüística
Relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d’informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic.
Segons Jakobson, en la comunicació lingüística intervenen sis elements, cadascun dels quals té una funció corresponent emissor funció emotiva, context referencial, missatge poètica, contacte fàctica, codi metalingüística i receptor conativa En un acte de comunicació són presents sempre aquests sis elements i, per tant, hi són combinades totes sis funcions, bé que en cada cas concret en predomina una sobre les altres
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
llengües finoúgriques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.
Pertanyen al primer l'hongarès, l'ostiac i el vogul, i al segon el ziriè i el votiac integrats en el grup permià, el txeremís i el mordovià agrupats per alguns sota el nom de volgaic o volgofinès, el lapó i el grup baltofinès
Josep Llausàs i Mata
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Literat i filòleg.
Fou catedràtic i director de l’institut de segon ensenyament de Barcelona De primer romàntic exaltat, evolucionà cap a un estil més moderat Publicà traduccions d’obres romàntiques italianes i franceses, el Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850 i tractats de gramàtica francesa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina