Resultats de la cerca

Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres, 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis, 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del…

Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95 Principal…

És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen…

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos…

Franciscana Missionera de Maria resident a Sant Vicenç dels Horts, es doctorà en filologia semítica per la Universitat de Barcelona Especialitzada en la cultura àrab i en l’islam, amplià estudis a la Universitat de la Sorbona de París, on obtingué el certificat d’àrab literari Entre els anys 1970 i 1977 fou adjunta a la càtedra d’àrab i professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona Parallelament, des dels anys seixanta desenvolupà l’associació  Bayt al-Thaqafa ‘Casa de la Cultura’, de la qual fou directora, consolidada a partir del 1974 Amb seu a Barcelona…

Era fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret de Jaume I, i net de Jahudán de Cavallería , financer de les empreses de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313, essent a sou de Jaume II, traduí de l’àrab al català el llibre de medicina, avui perdut,  Alboquerim Dels ferres, d’al-Zaḥrāwī Uns vint anys abans —entre el 1291 i el 1295— compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , un recull de 753 proverbis i sentències morals i…

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…