Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
numeral partitiu
Lingüística i sociolingüística
Adjectiu numeral que indica una fracció d’un tot.
oració interrogativa total
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa que pregunta per tot el contingut de l’oració.
univers del discurs
Lingüística i sociolingüística
Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’una autonomia…
koiné
Lingüística i sociolingüística
Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori.
inseparable
Lingüística i sociolingüística
Dit de tot element que entra en la formació d’un mot i que no se’n pot dissociar.
partitiu
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu
verb auxiliar
Lingüística i sociolingüística
Verb incident, que depèn d’un altre, dins un mateix sintagma verbal.
El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Peculiaritat de les llengües europees parlades a Amèrica, sobretot quan transcendeix a la llengua culta local o fins i tot a l’ús del país europeu originari.