Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
koma
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’oest d’Etiòpia.
Tradicionalment considerada com a una llengua independent Greenberg la inclou com a una branca de la família niloticosahariana
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un conjunt de tribus seminòmades dels altiplans del sud de l’illa de Madagascar.
Els bares uns 370 000 presenten influències racials d’elements nègrids i practiquen tradicionalment la ramaderia de bestiar boví Parlen un dialecte del malgaix, amb trets més arcaics que el merina
boiximà | boiximana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble san i llur llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a hotentot khoikhoi en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups san són algunes vegades més grans que entre aquests i els khoikhoi
hotentot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble khoikhoi i la seva llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a boiximà san en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups khoikhoi són sovint més grans que les que hi ha entre aquests i els sans
unitat accentuable
Lingüística i sociolingüística
Cada un dels segments d’una unitat accentual que són posats en contrast entre ells per mitjà de l’accent.
En la majoria de les llengües, i entre elles el català, la unitat accentuable coincideix amb la síllaba anomenada tradicionalment síllaba tònica, però en un petit nombre de llengües, entre elles el grec clàssic, la unitat accentuable és, o pot ésser, la mora
demòtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma col·loquial del grec modern, enfront de la forma culta o ‘‘pura’’ (καναρέυουσα, ‘kathareussa‘).
La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mots, en general no emparentats etimològicament, que recobreix de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, sigui tradicionalment sigui científicament, per l’experiència humana.
Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al Camerun i la…