Resultats de la cerca

el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en…

L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan…

En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb

Normalment aquesta és marcada adés per un element interrogatiu, adés per una entonació específica, adés per l’un i l’altra Quan l’oració és subordinada s’anomena oració interrogativa indirecta , i quan no és subordinada, oració interrogativa directa Segons si pregunta per una part o tot el contingut de l’oració, s’anomen oració interrogativa parcial o oració interrogativa total , respectivament

Entre aquests dos termes hi ha una dependència mútua l’un no pot existir sense l’altre

Així, en català, una proposició com ara El bo és que vinguis és un calc del castellà Lo bueno es que vengas

Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència limitat d’aquestes llengües o dialectes en un mateix territori Modernament, a causa del gran desenvolupament dels mitjans de comunicació, la noció d’adstrat no suposa necessàriament la contigüitat geogràfica, sinó també una contigüitat política i econòmica de països més allunyats, com és el cas de l’influx creixent de l’anglès sobre altres llengües europees

La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest…

En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial…

Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix…