Resultats de la cerca

La semblança amb el zulú fa que hom els consideri dialectes d’un únic idioma, el xosa-zulú , bé que els autòctons els consideren idiomes separats

 En les enquestes sociolingüístiques és comú qüestionar per la llengua amb cadascun dels progenitors i combinar les respostes en un únic ítem que conforma la llengua parlada amb els progenitors Tot i que sol tenir força coincidències amb la llengua inicial, no són equivalents

L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu

Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema

Pocs testimoniatges resten del traci, llevat d’una inscripció d’interpretació difícil Hom creu que era una llengua indoeuropea del tipus satem, parlada, amb algunes varietats dialectals, pels geta i els dacis Quant al frigi, conegut millor, resten inscripcions que pertanyen a diverses èpoques paleofrígia com la cèlebre inscripció del rei Mides i neofrígia segle II dC

Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…

Hom alfabetitza segons l’ordenació de l’alfabet de l’idioma propi, la qual sol diferir d’un idioma a l’altre Quan es tracta de sèries compostes, totalment o parcial, de grups de mots, hom pot alfabetitzar mot per mot quan el primer mot d’un grup és l’únic que compta primàriament i lletra per lletra quan totes les lletres d’un grup de mots són considerades com si formessin un sol mot Així, el grup de mots flor de neu seria ordenat davant el mot flora en una ordenació mot per mot en canvi, en una ordenació lletra per lletra, aquest darrer aniria al davant Modernament, hom sol preferir l’…

D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat…

El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives reformes…

Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el volum 3 de la …