Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet llatí els…
arbre genealògic de les llengües

Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes…
mot tabú
Lingüística i sociolingüística
Interdicció en una llengua d’uns mots determinats.
Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc
bielorús
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia per uns set milions de persones, i a les regions adjacents dels estats veïns, especialment a Rússia (prop de mig milió), Ucraïna (uns 150.000) i Polònia (uns 200.000).
Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del segle XI del segle XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del segle XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919 El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia
ús lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua.
Aquest ús és sovint invocat per decidir sobre problemes de correcció lingüística
sinònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que coincideix amb un altre o uns altres en una idea comuna, però en difereix per alguna idea accessòria i particular a algun d’ells; d’on sorgeix, gairebé sempre, una necessitat d’elecció per a emprar-los adequadament i parlar amb justesa.
D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant
fur
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al Dārfūr (Sudan) per uns 170 000 individus.
El seu parentiu amb altres llengües ha estat difícil d’establir i fou considerada com una llengua aïllada fins que Greenberg la inclogué en la branca niloticosahariana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina