Resultats de la cerca

Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fou catedràtic d’història crítica de literatura espanyola i de llengües orientals a la Universitat de l’Havana, on també ensenyà àrab, grec i sànscrit Amb remarcables coneixements d’altres llengües com l’hebreu, el caldeu i el siríac, a més de filòsof i literat, fou un reconegut estudiós Arran del moviment independentista cubà, fou comandant dels voluntaris espanyols contra aquesta obtingué diverses condecoracions, especialment en l’acció de Jaruco, amb el seu germà Antoni Vesa i Fillart, metge amb el grau de coronel El 1898 retornà a Catalunya i s’…

Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…

Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596, en què inserí un poema seu en llatí

Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’, gripis '…

Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la Universitat de…

Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm ,…

D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un…

Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet successives edicions…

El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…