Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
seixanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre seixanta, 60.
Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres, 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis, 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc
setanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre setanta, 70.
Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són setanta-un, setanta-una, 71 setanta-dos, setanta-dues , 72 setanta-tres, 73 setanta-quatre, 74 setanta-cinc , 75 setanta-sis, 76 setanta-set , 77 setanta-vuit , 78 setanta-nou , 79 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són setanta-u, setanta-dos, setanta-tres , etc
quaranta
Lingüística i sociolingüística
El nombre quaranta, 40.
Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són quaranta-un, quaranta-una, 41 quaranta-dos, quaranta-dues , 42 quaranta-tres , 43 quaranta-quatre , 44 quaranta-cinc, 45 quaranta-sis , 46 quaranta-set , 47 quaranta-vuit , 48 quaranta-nou , 49 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc El quilòmetre quaranta-u
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
bhili
Lingüística i sociolingüística
Nom de diversos parlars del grup índic occidental usats majoritàriament pels bhils.
Són principalment variants dialectals del gujarāti Els residus de vocabulari no índic existents en bhili no han pogut ésser relacionats satisfactòriament ni amb les llengües munda ni amb les dravídiques
eivissenc
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera.
És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc àsens, jóvens Com a la resta…
lèxic
Lingüística i sociolingüística
Cabal i mena de mots usats per un autor o per una persona, en parlar o escriure.
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…
cultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que no ha sofert l’evolució normal dels altres mots de la llengua, sinó solament una adaptació, i que sovint té sinònims més usats.
Són cultismes del català, per exemple, albor i aliè , enfront de blancor i estrany