Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
mot accessori
Lingüística i sociolingüística
Unitat lingüística morfològicament independent, la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats i acostuma, per això, d’ésser incapaç de presentar-se sola en tota comunicació adient.
En català hi ha accessoris com ara a , de , però , generalment preposicions i conjuncions que pressuposen sempre un context ve a Barcelona, ve de Barcelona
tigrinya
Lingüística i sociolingüística
Llengua etiòpica, de la família afroasiàtica, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez.
És parlada al nord d’Etiòpia, especialment a la regió de Tigre i a Eritrea, per un total de més de 500000 individus, de religió cristiana Llengua poc escrita, hom en recollí la tradició oral a la fi del s XIX
sinònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que coincideix amb un altre o uns altres en una idea comuna, però en difereix per alguna idea accessòria i particular a algun d’ells; d’on sorgeix, gairebé sempre, una necessitat d’elecció per a emprar-los adequadament i parlar amb justesa.
D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com a nom d’un…
tipologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Descripció i classificació de les llengües en funció de certs caràcters escollits prèviament i de les afinitats que en resulten.
Tot i que no ho pretén necessàriament, pot facilitar l’establiment de genealogies de llengües família lingüística Tots els trets lingüístics poden contribuir a l’establiment d’una tipologia lingüística els fonològics i els morfosintàctics D’aquí ve la classificació més usual de les diverses llengües en aïllants aglutinants i flexionals
venecià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup vènet.
Les vocals finals -e , -o emmudeixen darrere n vien , ‘ve’, i darrere l , r en certes condicions andar ‘anar’, dir 'dir’ El diftong uo passa a io , i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a sénare ‘cendra’ Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
centum
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, de la qual constitueixen el grup occidental.
En formen part el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec, l’hitita Per oposició al grup oriental o satem indoirànic, eslau, bàltic, armeni, albanès, presenten com a característica dialectal la conservació del caràcter oclusiu dels fonemes guturals i, en alguns casos, també dels labiovelars Aquesta distinció ve de la doble forma sortida del mot indoeuropeu * kmtom ‘cent’ en llatí centum , mot que dóna nom al grup occidental, i en avèstic satem , mot que designa el grup oriental Amb tot, la importància d’aquest criteri de classificació sembla excessiva es tracta d’una diferència…
arrel
Lingüística i sociolingüística
Un dels elements etimològics de què es compon un mot.
Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els diferents graus de…
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…