Resultats de la cerca

La denominació procedeix de la veu oïl , en francès antic ‘si’

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant

El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi

Autor de cançons d'expressió castellana, des del 1939 residí a París on estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal L'any 1967 es donà a conèixer a l'Estat espanyol i el 1968 enregistrà el primer disc, ja publicat a l'Estat francès, amb poemes de L de Góngora i F García Lorca La força expressiva de la seva veu i la capacitat de mobilització que palesà el feren un cantant incòmode al règim franquista

Resulta de la simplificació del minoic A, llengua fins ara no identificada, i és conservada en diverses tauletes d’argila, trobades a Tebes, a Pilos i a Cnossos, publicades el 1939 per Bennet i desxifrades el 1953 per Ventris i Chadwick El grec en què són escrites és molt arcaic i sembla emparentat amb allò que més tard seran els dialectes arcadi i xipriota Actualment no és acceptada la tesi de Georgiev que veu en el micènic com una mena de koiné feta de trets jònics i eòlics Pel que fa a l’adaptació de la llengua grega a l’escriptura, cal dir que és molt imperfecta les líquides…

L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…