Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
canal vocal
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de la glotis, la faringe, les cavitats supraglòtiques i nasals per on passen les ones sonores i els brogits de la parla.
Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible
vocal de sosteniment
Lingüística i sociolingüística
Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.
Així s’explica la pròtesi que s’observa a scala > escala , storea > estora , com també les solucions vulgars ideia, teiatro , en comptes d' idea, teatre
contrafinal
Lingüística i sociolingüística
Dit de la vocal pretònica no inicial.
Per exemple, la primera a de botavara o, en llatí, la i de sanctitatem En el pas del llatí a les llengües romàniques aquesta vocal actua com si fos final llei de Darmesteter Rep també el nom de contratònica
crasi
Lingüística i sociolingüística
Fusió de la vocal final d’un mot amb la vocal inicial del mot següent.
inicial
Lingüística i sociolingüística
Dit de la vocal precedida de consonant que és la primera vocal d’un mot; quan aquesta vocal no va precedida de consonant, hom en diu inicial absoluta
.
temàtic | temàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
iota subscrita
Lingüística i sociolingüística
En la llengua grega, iota (ι) que, en l’escriptura en caràcters minúsculs, s’escriu sota les vocals α (llarga), η i ω, en formar-hi diftong (λόγῳ; τιμᾷ > τιμα-ει).
Quan la grafia de les vocals és representada en caràcters majúsculs, aquesta iota és adscrita al costat de la vocal llarga corresponent ΛΟΓΩΙ, ΤΙΜΑΙ