Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
safrà
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del s X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al s XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de…
El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
Cacaolat
© Cacaolat
Economia
Marca registrada d’un batut de cacau fabricat per l’empresa Letona S.A., i posteriorment constituïda com a societat anònima del sector lacti.
Letona fabricà i distribuí la marca des del 1933 i n’esdevingué el producte de més èxit Hom n’interrompé la producció entre el 1936 i el 1951, a causa de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el racionament de la postguerra Integrada la marca a través de Letona a Central Lechera Española SA CLESA el 1971, Parmalat 1998 i finalment al grup Nueva RUMASA 2007, aquest la segregà com a societat anònima Cacaolat SA L’any 2009 la facturació fou de 98 milions d’euros, la plantilla era d’uns 400 treballadors i tenia centres de producció i de distribució a Barcelona, Parets del Vallès i Utebo…
Henry George
Economia
Economista nord-americà.
Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade 1886, The…
Pere Balsells i Jofre
© Generalitat de Catalunya
Economia
Empresari.
Orfe de pare a tretze anys, el 1947 emigrà a la ciutat nord-americana de Boulder Colorado, on compaginà feines diverses amb estudis d’enginyeria aeronàutica a la Universitat Graduat el 1952, amb la seva esposa Joan Charlotte Bartheld també graduada en enginyeria s’establí a Ohio, on es dedicà a la docència a la Universitat de Dayton fins el 1958, any que fundaren la Bal Seal Engineering Company, dedicada al disseny i la fabricació de vàlvules per a extintors Gradualment l’empresa diversificà els seus productes electrònics i electromecànics L’any 1971 començà a exportar a Europa i el 1994…
Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el…
mercat
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
paper
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…