Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
American Economic Review
Economia
Revista nord-americana de periodicitat trimestral fundada el 1911 com a portaveu de l’American Economic Association.
Considerada com una de les millors revistes d’economia, es divideix en una part de comentari de llibres, una altra d’articles i una de comunicats Com a suplement a la revista apareixen anualment els Papers and proceedings , recull de les ponències de les convencions d’aquella societat
externalitat
Economia
Avantatges o inconvenients que apareixen quan les decisions de consumir o produir generen una incidència positiva o negativa sobre el seu entorn.
La contaminació és un exemple d’externalitat negativa, mentre que les conseqüències favorables d’un elevat nivell educatiu són un exemple d’externalitat positiva
tíquer
Economia
Banda informativa lluminosa, visible des de qualsevol punt de la borsa, on apareixen de manera continuada les cotitzacions que es van assolint a mesura que avança la sessió borsària.
Revolució Industrial
Economia
Procés d’industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.
L’expressió aparegué a França entorn del 1820, per a designar el conjunt de canvis que la industrialització havia introduït en la societat anglesa Caigué en desús posteriorment i fou tornada a posar en circulació el 1884, amb la publicació pòstuma de les Lectures on the Industrial Revolution of the 18th Century in England , d’Arnold Toynbee Les primeres anàlisis històriques es limitaven a considerar el cas britànic, elevant-lo a model únic i universal, en una línia que culminà, el 1960, amb The Process of Economic Growth ‘Les etapes del creixement econòmic’, de W W Rostow, que proposava les…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
escacs

Joc d'escacs
© Fototeca.cat
Escacs
Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques , i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei , una reina o dama , dos alfils alfil antigament, orfils , dos cavalls cavall , dues torres torre antigament rocs i vuit peons peó , disposades de la manera següent en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el del seu mateix color, i al costat de cadascuna d’aquestes peces,…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
escacs

En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més…